dijous, 8 de gener del 2009

Brutalitat policial a Tarragona

Ahir, 7 de gener de 2009, CAU DE LLUNES – Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona va dur a terme un acte de denúncia sobre l’estreta relació entre la pressió estètica i la violència de gènere, davant d’algunes botigues de la ciutat. L’acte consistia en una performance acompanyada de la lectura d’un manifest i del repartiment d’octavetes a la gent del carrer; a més, el conjunt de la militància independentista de la ciutat acompanyava i participava de l’acció. La segona actuació, davant del Bershka de la Rambla Nova, va ser denunciada per les dependentes d’aquesta botiga a la Guàrdia Urbana.

Una patrulla d’agents a peu van arribar al lloc dels fets: hanvan interrompre la lectura del manifest, van agafar els DNIs de les noies que parlaven i van prendre el megàfon. Els agents van entrar dins de la botiga, essent seguits pel gruix de gent allí aplegada. Va ser en el moment en que es demanà a l’agent que retornés el megàfon, que l’havia pres de les mans d’una militant, quan aquest es va encarar al militant que li demanava, el va agafar i el va empentar. La resta de participants de l’acció van intervenir per tal d’aturar l’enfrontament; va ser, al mateix temps, quan hi van intervenir més agents de la Guàrdia Urbana i es van encarar a més gent: un noi va ser increpat i perseguit per tota la ciutat; el qui reclamava el megàfon i una altra companya van ser retinguts i colpejats; el que feia fotografies de l’acció fou reduït i li van trencar la càmara per tal de fer desaparèixer les proves. Els agents de la Guàrdia Urbana van agafar a aquestes tres darreres persones i les van conduïr cap al portal d’un edifici adjacent, en el que hi van entrar 5 agents de la policia local i les van apallissar mentre tota la gent participant de l’acció, i la gran quantitat de ciutadans i ciutadanes que s’hi havia aplegat, ho veien tot. En total, prop d’un centenar de persones van ser testimonis de l’abús policial que el cos de la Guàrdia Urbana va exercir en contra de l’expressió pública que clamava contrària a l’opressió patriarcal.


Les detingudes, reduïdes i retingudes, van ser conduïdes a l’hospital per tal de dur-los-hi a terme el reconeixement mèdic i posteriorment van passar a les dependències dels Mossos d’Esquadra de les Gavarres.

Per altra banda, al migdia, militants de Cau de Llunes i d’altres organitzacions de l’Esquerra Independentista de la ciutat, van demanar cita amb l’alcalde de Tarragona per exigir que les 3 persones detingudes fossin posades en llibertat i sense càrrecs. La reunió, però, va ser amb dos tinents d’alcalde del Consistori i amb el cap de la Guàrdia Urbana de la ciutat; aquests van demanar que se’ls informés dels fets i per part de les participants de l’acció se’ls va exigir la posada en llibertat immediata i sense càrrecs de les seves companyes. Els representants municipals, però, no van prendre cap decisió; tanmateix, es van comprometre a accelerar el procés per tal de que els detinguts sortissin el més aviat possible, i també a tenir en compte la petició de que fossin posats en llibertat sense càrrecs.


Tanmateix, però, l’advocat de les detingudes s’ha posat en contacte amb els Mossos d’Esquadra per tal d’informar-se de quan es durien a terme les declaracions i en cap cas s’han mostrat disposats en accelerar el procés.


Poc més tard d’aquesta reunió, es va convocar una roda de premsa i una concentració davant del lloc dels fets, a dos quarts de sis de la tarda, a la que hi van acudir prop de 120 persones de la ciutat i d’arreu de Camp. També hi va haver molta presència dels mitjans de comunicació, mentre que la policia que s’havia aplegat aleshores, Mossos d’Esquadra, s’ho miraven des de l’altra banda del carrer.


A mitja nit, les companyes detingudes han estat posades en llibertat mentre un grup d’unes quinze persones les esperava a l’entrada de la comissaria. Aquestes són acusades de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat mentre la policia local resta emparada per l’ordre de l’Estat.


Tanmateix denunciem:

- La darrera i constant persecució que estem patint el conjunt de la militància dissident de la ciutat, que s’exemplifica amb la passada identificació de dos companys que tornaven a casa de nit i que se’ls acusava, sense proves ni arguments, de desordres públics per haver bolcat, suposadament, un contenidor.

- L’abús policial que patim, que es palpa amb fets com la detenció il·legal que va patir fa prop d’un mes una companya, la qual va suposar un segrest per part de la Guàrdia Urbana, amb increpacions, insults i un interrogatori il·legal.

- La privació de qualsevol expressió pública, que es manifesta amb el robatori de les pancartes que es van penjar a la plaça de braus de ciutat durant el Concurs de Castells.

- La brutal impunitat amb la que actua darrerament el cos policial de Guàrdia Urbana de Tarragona.


I exigim:

- Que a les tres persones que han estat detingudes no se’ls imputi cap càrrec.

- Que es posi fi a la impunitat policial, que es troba emparada pel Consistori de la ciutat.


Llibertat sense càrrecs per les detingudes!

Prou agressions policials!

La repressió no ens aturarà!


CAU DE LLUNES – Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona

ALERTA SOLIDÀRIA – Col·lectiu Antirepressiu


2 comentaris:

Guillem ha dit...

Tot i que no acabo d'entendre això de "l’estreta relació entre la pressió estètica i la violència de gènere", el meu suport als companys de Tarragona que s'han de veure amb policies tant violents com el personatge que es veu en aquests vídeos:
Vídeo al Telenotícies de TV3 (a partir del minut 1:25)
Extracte de la notícia de Tarragona del vídeo anterior, a YouTube.

Anònim ha dit...

Doncs la relació és molt clara: tothom espera que les dones siguin maques, altes i primes, ben pentinades i vestides, amb mides de pits i cul determinats, sense 'pistoles', sense bigoti ni pèls a les cames, etc...
Això, vulgem o no, ens obliga a depilar-nos, a fer règims i fins i tot a passar pel quiròfan.
Guillem no t'has fixat mai en com són les cambreres dels locals d'oci? No cal que facin bé la feina, només cal que tinguin pits per ensenyar i els ensenyin i si no ho volen fer se les titlla 'd'estretes' i al carrer.
Això que t'he dit és només la punta de l'iceberg. Les presions que rebem les dones són moltes i molt variades.
Hi ha un llibre divertit i rigurós alhora titulat 'Las chicas buenas van al cielo y las malas a todas partes' on dones, de totes les edats expliquen com pateixen per culpa de la pressió estètica.

Núria